Reproducció de Falgueres per Espores

 

Aquest és el meu primer ensai de reproducció d´una falguera per espores.  He escollit

la falguera Phyllitis scolopendrium per l´abundància de les seves espores i el gran tamany

dels seus sorus, la qual cosa facilita l´experiment.

 

A finals de Setembre, amb l´elevada humitat ambiental per les primeres pluges autumnals, les espores de la falguera Phyllitis scolopendrium estàn madures i es desprenen amb facilitat amb la més lleu brisa, que les porta volant lluny de sa mare, per a colonitzar nous territoris.

 

Per a la sembra de les espores ens pot servir una simple fiambrera de plàstic transparent, on posarem 3/4  de terra vegetal comercial mesclada amb  1/4 de terra natural (en el meu cas terra mallorquina argilosa i calcària).  Uns quatre cms. de terra seràn suficients.

Pitjam la terra amb els dits i la regam sense exagerar, de manera que quedi bastant humida, pero no embassada. No fa falta que li fagem forats de drenatge a la fiambrera, doncs és convenient que la terra no perdi humitat, ja que no la tornarem regar fins passats uns dos mesos. Si volem evitar el creixement de molses i fongs, podem esterilitzar la terra humida directament al microones. Uns 5 minuts a la màxima potència seràn suficients. En aquest cas no vaig esterilitzar la terra i no he tingut gaire problemes.

Si tenim a mà una Phyllitis scolopendrium adulta, sense necessitat de tallar el fronde,  l´inclinam amb el revers per amunt directament dins la fiambrera i amb una cullereta anam rascant les espores, repartint-les bé per la superfície de la terra. També podem recollir les espores dins un paper i després sembrar-les a casa.

Les espores queden depositades damunt la terra com una fina capa marró. Es deixen tal com estàn sense cobrir-les amb terra.

Si la tapadora de la fiambrera és transparent, la podem tancar amb ella. En cas contrari es cobreix amb un vidre transparent i es col.loca a un lloc molt il.luminat, però sense sol directe i protegit del vent. Les temperatures suaus de l´inici de la Tardor son ideals per a la germinació de les espores. No convé que llevem el vidre o la tapadora, excepte per a comprovar cada tres o quatre setmanes l´evolució de les espores. Les falgueres foren les primeres plantes amb tija que aparegueren damunt la terra i evolucionaren en un ambient molt pobre en oxígen i amb una alta humitat ambiental superior al 90%, per la qual cosa haurem de recrear un ambient similar dins la fiambrera.

Als 21 díes destapam la fiambrera i comprovam que tot marxa segons el previst. Les espores han germinat i s´ha formada un fina capa verda damunt la terra. Son els prótals en miniatura, anomenats PROTONEMES, que son una petita massa de cèl.lules verdes sense una forma definida, que aniràn creixent durant les pròximes setmanes, fins fer-se clarament visibles.

Aquí podem veure la fina capa verda formada per les espores recent germinades. No hem d´afegir aigua i convé que tanquem o tapem totd´una la fiambrera. La tornam col.locar al mateix lloc i esperam dues setmanes sense tocar-la.

Han passat 30 díes des de la sembra de les espores. El progrés de la capa verda és evident.

Als 42 díes la capa verda ha crescut vigorosament, sobretot a la zones més sobresortints de la superfície del substrat, tal vegada pel major grau de lluminositat que reben.

Una fotografía d´aprop ens permet distingir ja els petitíssims PRÓTALS o GAMETÒFITS  rodonencs, com diminutes làmines o escatetes. Són la forma haploide de les falgueres, amb la meitat de cromosomes. Si el substrat segueix humit, no afagirem aigua. En cas de que ho creguem necessari, polvoritzam la superfície amb aigua molt neta. Tornam a cobrir la fiambrera amb el vidre i la col.locam a un lloc una mica més il.luminat, però sense sol directe.

Han passat ja 60 díes i alguns prótals han crescut bastant, mentre que altres aparentment son morts.  Es tracta segurament dels prótals, l´oosfera o gamet femení dels quals no ha estat fecundada pels anterozoides o gamets masculins. Per damunt dels gametofits morts es poden destriar els filaments de fongs sapròfits que han crescut alimentant-se dels prótals morts. No ataquen els gametofits vius.

Han passat ja 75 díes des de la sembra i els prótals cada vegada son més grossos.  Aquí es veu bé l´elevada humitat del substrat, que facilita el desplaçament dels anterozoides, que son flagelats i neden com peixets, atrets per l´ aroma a àcid màlic que emet l´oosfera, que és per a ells com un deliciós i irresistible perfum, o sigui, una fito-feromona.

Han passat un poc més de 7 mesos des de la sembra, o sigui, 216 díes i acaben de brotar els primers ESPORÒFITS amb llurs diminutes frondes de color verd clar, que surten dels prótals femenins fecundats.  Són la forma diploide de les falgueres. Convé mantenir la fiambrera tapada uns mesos més.

Aquí s´aprecíen millor els esporòfits o falgueres vertaderes. Es poden veure les hifes de hongs que s´alimenten de les restes dels gametòfits morts i aparentment no perjudiquen la bona marxa del procés.

Detall dels diminuts frondes com fulletes rodones de color verd clar amb un petit pecíol, brotant dels prótals o gametòfits, que son com fulletes d´enciam de color verd oscur.

Ja fa 8 mesos que vaig sembrar les espores. Els esporòfits son cada vegada més grossos.

Aquí podeu veure les diminutes falguerones anteriors des de més aprop. Son ben curioses les retxetes radials del petits frondes.

Han passat 270 díes des de la sembra de les espores i a la fí ha arribat el día de la culminació del procés, el moment tal vegada més delicat, el trasplant de les petites falgueres a cossiolets individuals. Amb l´ajuda d´una cullereta de cafè es treuen prupets de falgueres amb el seu respectiu pà de terra i arreletes i es trasplanten amb molta cura i molta delicadesa a diminuts cossiolets amb terra vegetal.  Al creixer tan concentrades, és molt dificil separar-les de una en una,  per la qual cosa es poden sembrar unes quantes a cada cossiolet, ja que sempre en pot morir qualcuna.

Una vegada trasplantades es col.loquen dins una fiambrera més gran amb un poc d´aigua al fons, per a que la terra dels cossiolets es mantengui ben humida, ja que no convé regar-les per damunt, és millor que l´aigua els arribi  per davall per capilaritat. Aleshores es tapa la fiambrera i es col.loca al mateix lloc, per a que el trauma del trasplant els afecti el menys possible. Poc a poc es va destapant la fiambrera, per a que les falgueres es vagin acostumant a l´ambient extern.

Aquí es pot veure el tamany real de la falguerona i el cossiolet.

I aquest és el resultat final després d´un any des de la sembra de les espores. Ara ja només falta trasplantar-les a hábitats naturals adequats.

Aquí podeu veure una de les llengues de cero anteriors, en aquest cas sembrada dins un cossiolet de celulosa prensada, que facilita el seu trasplant a la natura. Només cal fer un clotet a la terra i aficar-la sense treure-la del cossiolet.

I aquí arriba la culminació de tot el procés: la repoblació d´aquesta bellíssima falguera al seu hàbitat natural, molt aprop de les seves escassíssimes progenitores.

 

Altres falgueres de cultiu